diumenge, 25 de novembre de 2012

Enmarronada

Ostias quina enmarronada! Ara miro com funciona tot per poder muntar una botiga. Collons quin jaleo de papers. Jo, que durant anys, els tràmits més complicats que havia fet eren els d'apuntar la llum i el gas al paper aquell que deixen al portal, em trobo enmig d'un món desconegut d'IVAs, IRPFs, i paraules molt rares que utilitzen a Barcelona Activa on intento fer un pla d'empresa. Quina locura, tots aquells papers i powerpoints són com una gran selva per on m'obro pas amb un cuter.

Després de tres mil tràmits raros i dos mil hores de sales d'espera, el local no em serveix perquè és molt baixet segons la normativa. Joder que només és una botiga de discos i el local ja l'he pillat. Parlo amb el propietari que hauria de tirar a terra laltell perquè em doni l'alçada. Ell accepta, i tiro endavant. Reenmarronada, ara he de fer obres i tot.

Palante, m'hi tiro de cap, vull obrir la botiga com sigui. Tiro el puto altell. Parlo amb amics perquè m'ajudin amb idees i amb feines que s'han de fer. És un gustazo tenir amics que t'estimen i que sempre estan allà (la carme, el llure, la nuri, el jordi, l'òscar, el victor, l'ivan, el fabi, l'aleix, ma germana, mon germà...). Aquestes coses ajuden a viure. Mons pares, que al principi no els hi feia ni puta gràcia l'asunto, finalment em fan costat i tot és molt més fàcil i agraït.

Mentrestant, em flipo com un loco i vaig al Mercat de Música Viva de Vic com si ja tingués la botiga muntada a buscar grups que tinguin discos autoeditats i els interessi estar a la botiga jajaja Ens vem fer unes targetes i tot. Anem cap a Vic la Carme i jo i ens ho passem la mar de bé al Festival Hoteler, hi toca un amic de la Carme que té un grup que es diu Jilguero (el concert sona de collons). El tiu és maquíssim i diu que si volem, poden tocar per a la inauguració de la botiga. Tot va agafant forma però encara no hi ha res segur, és una barreja molt fotuda de angoixa i felicitat.
A Vic no fem gaires contactes, em sap greu molestar a la penya i al final decidim beure cervesa i disfrutar del concert de Furguson.
He començat a fer contactes amb segells que m'agradaria tenir i també he contactat amb distribuïdores. Un dia em passo per Luchador Records (segurament, botiga inspiradora de tot això) i els hi comento la idea. Són una gent de puta mare i em parlen de les seves distribuïdores i tal. Puta mare, la gent sembla encantada amb la idea, que si més no, és una mica agosarada.

Segueixo immers en aquesta gegantina gelatina que és la burocràcia i em començo a desesperar, ara ja estic fotut fins al coll.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada