dissabte, 21 de setembre de 2013

BAM, DIVENDRES 20 SETEMBRE

La primera jornada del BAM presentava un cartell altament electrònic. Des de fa un temps hem decidit que ens quedem, únicament, als concerts que es fan a Plaça Coromines i a la dels Àngels. Per motius de comoditat i de qualitat de les actuacions. Vam arribar tard a Boreals, ja tindrem una altra oportunitat més endavant, hi ha ganes de veure’ls.  Arribem quan comença SOHN. Hòstia que bo, no? Del rotllo James Blake però amb una mica més tensió i menys silencis. Tot i que la proposta no encaixaria del tot en una festa major al carrer, el grup es defensa amb unes melodies de syntes i uns jocs vocals que calen entre la penya. Molt bé. 

Anem a buscar una pizza amb uns amics i entrem a la Plaça Coromines per sopar i escoltar de fons Fur Voice. No em queda molt clar que volen fer, també és veritat que no els hi estem prenent molta atenció. Sona a electrònica una mica basta. Ja l’escoltarem en millors condicions. Sexy Beer amigo i cap a la plaça dels Àngels. Allà ha començat Small Black, a la web del BAM els comparen amb Washed Out, a nosaltres Washed Out ens molen molt, però no els volem veure en directe per no decepcionar-nos. Els Small Black li posen ganes però l’excés de sucre i poca sang no acaba de tirar. Els hi passa una mica com els Yeasayer, en directe son peix bullit total. Disculpeu. 

És el moment de veure The Suicide Of Western Culture i el seu show en directe. Aquest any han fet un munt de concerts i era el segon cop que els veiem. Mola molt. Electrònica analògica, soroll i desgarrament del rock. Un so descomunal que remou per dins, gràcies també a les projeccions que els acompanyen en els seus concerts. TSOWC han aconseguit crear himnes del soroll, temes com “ This Is The Last Time/Shake Your Hand” o “Hey, Guys! I Know The Name Of The Culprits” estan dintre dels nostres cervells de per vida.

Ganes de veure Aucan, no fallen, comencen molt a sac i el concert aguanta amb canya, però costa arribar al final del directe, potser fan servir la electrònica per contenir l’esperit rock en comptes d’aprofitar-ho per desmadrar més. No se... Crec que als francesos Justice els hi molaria poder fer directes com els d’Aucan


Vaig cap al Fórum, sempre dic que no hi aniré però et quedes amb ganes de més i el cervell està ocupat digerint cervesa i no es capaç de decidir moltes coses, i encara menys, pensar que pot ser una puta merda. La Carme i amics han marxat, així que vaig solano. Agafo el metro, que està a petar i em trobo a la persona que hi ha derrera del projecte de Manta. Ens fotem una bona xapa durant el trajecte i ens dirigim a veure l’Adisson Groove. El hombrecillo es curra una sessió on passa per tots els subgèneres del House, fins hi tot posa “Rip Groove” de Double99 i em remou el tros aquell de cervell on diuen que estan els records, doncs allà. Penso en la mala premsa que va tenir l’anomenat “Speed Garage” i l’acceptació que té avui en dia el dubstep entre els crítics. Bueno. Mentre penso això vaig cap a Dorian

Dorian no és un grup que m’agradi molt, però s’ha de reconèixer que l’univers pop que han creat enganxa. Les seves cançons son enormes dintre de cadascú, i també, en escenaris tan grans com el d’ahir al Parc del Fórum, on van fer un directe calculat però potent alhora. La decisió de donar una major importància a la bateria marca la diferència. Mira els Depeche Mode, des que van afegir un bataca pels concerts ja no han tornat a anar sense. Potser falta una mica d’expontanietat, però és per dir alguna cosa. Em recullo, i vaig xinu xano cap a casa una mica pet. Al final el Fórum no estava tant a petar  i s’estava còmode, no ha sigut tan mala idea.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada