divendres, 25 d’octubre de 2013

Ultra-Local Records, Dexist demo cassette ULR#01




Una de les nostres il•lusions un cop oberta la botiga era crear un segell discogràfic de manera molt casolana. A principis de maig de 2013 vam ajudar a Ela y Los Camaleones a editar el seu primer disc “Canciones en el Desierto”. Va ser una edició de 16 CDR totalment artesans, fets entre nosaltres i l’artista que hi ha darrere de Ela y Los Camaleones, la Manuela. Es van fer amb la idea de presentar aquell disc en el primer concert de la cantant. Podríem dir que aquella va ser la nostra referència número 0.


Ara volem començar de manera més “seria” el que serà el segell (diguem oficial) de la botiga, i d’aquesta manera poder anar creant un catàleg de discos que ens agraden. Portem uns dies pensant en establir una mena de bases o allò que en diuen “línia editorial” però sabem que no som capaços. No tenim ni puta idea de com es fan les coses així que preferim fer-ho amb la nostra màxima: Com mola? Ho podem editar?

Més o menys així va començar la nostra relació amb Dexist. Només tenien un vídeo xungo al youtube quan ens van cridar l’atenció. Més tard ens van dir que ja tenien una demo penjada al bandcamp i els hi vam fer la proposta. No els coneixíem de res però ens va agradar molt el so de d’aquella demo. Vam pensar que molaria editar un cassette, ja que el so de Dexist ens recordava aquelles cintes que escoltàvem de petits, i el format, a més de tenir una certa acceptació actualment, permet controlar tot el seu procés. 

Vam provar de gravar una cinta amb la pletina que tenim a la botiga i el so, entre amateur, fosc i enfonsat, ens va encantar. Dexist ens van passar la portada que volien i nosaltres em marcat les cintes i les hem empaquetat. La demo s’ha anat gravant durant el mes d’octubre en les (per desgràcia) hores mortes a la botiga. Les cintes s’han tingut que tallar manualment, una a una, per ajustar-ho a la duració de les cançons.

El resultat el presentem aquest dissabte 26 d’octubre al BIS. Estem molt contents d’haver-ho fet i tenim moltes ganes que us agradi. Com tot el que fem, hi ha més ganes que recursos, però això no és nou. La gran majoria de segells discogràfics catalans funcionen així. Tant de bo algun dia canviï. Les ganes no, els recursos.


1 comentari:

  1. Caram! Entenc que ja comenceu a fer com les grans superfícies comercials, heu creat la vostra propia marca blanca. Ultra Hacendado Records?
    Si voleu recursos demaneu-li al senyor Joan Roig, el president de la companyia, que ara a obert com una fundació per recolsar iniciatives emprenedores. Un "business angel" que en diuen.
    Molta sort en el nou projecte i que editeu molts acords ben posats !!!

    ResponElimina