dilluns, 29 de desembre de 2014

Els discos que hem recomanat durant el 2014

Audiolepsia Principio de Incertidumbre (Auto-Editat, 2013):
Quan tenim posat un disc a la botiga i algú ens pregunta, que està sonant, entrem en un estat de felicitat considerable. "Principio de Incertidumbre" el vam deixar sonar i dos persones van preguntar pel disc. És una inmensitat instrumental que va guanyant cos a mida que avança el disc. Més enllà del metal i del rock, amb melodies gegants i algun hostiazo rítmic en tota la cara.tasteu!

Da Souza Flors i Violència (Famèlic, 2013): 
A finals del passat 2013 la bona gent de Famèlic va editar el primer disc de Da Souzaen CD "Flors i Violència". Nosaltres l'hem escoltat a fons aquestes últimes setmanes i ens han convençut totalment per ser disc recomanat. El so podríem dir que és 100% famèlic, té aquell hardcore sutil, però és rock enérgic amb pessigades de pop i d'electrònica que els podrien portar de gira amb Vampire Weekend. Fent ells de teloners, elsVampire Weekend, es clar.

Medievo Discurso de investidura (autoeditat, 2013): 
Feia temps que gaudiem d'aquest EP via Bandcamp ara per fi ens arriba en un acurat format en un 10". Discurso de investidura és un Ep que esdevindrà un nou clàssic o fins i tot, en un futur, disc de culte. Siempre sin exagerar ni nada. Música industrial i visceral que us farà agafar ganes d'assaltar el Congrés.

Anyzed  En el útero (Una navaja suiza/ Ultra-Local Records, 2014): 
Aquesta setmana fem una mica d'autobombo amb l'elecció del disc però realment ens fa molta il·lusió presenta-vos el remake de l'In Utero de nirvana que ha realitzat Anyzed. Encara queden unes poques copies en CD però el proper més d'abril presentarem l'edició en cassette d'aquesta genial proposta. Consulteu  la sevapàgina on podreu escoltar el disc i descobrir l'apassionant història que l'envolta. Una tornada als 90' en tots els sentits. 

Esperit! La Lluminosa  (Bankrobber, 2014): 
Quan comences a escoltar La lluminosa, les dues primeres cançons et deixen descol·locat. Una obertura ben inquietant amb un primer tema que recorda el rock dels 90 dels tec i la teca i una anada d’olla amb Dollars Bill que podria ser un interludi d’alguna cosa. Però després d’aquesta introducció xusquera apareix un album brutal. Un safari psicodèlic que va del dub al funk, passa pel rock progressiu i recopila sons del passat amb vida pròpia. Us recomanem el viatge nois, Esperit! Ha fet un disc a l’alçada dels seus directes.Tasteu!

Oriol Solé, Cadells(Repetidor disc, 2014):
Aquests dies han arribat varies novetats a la botiga però la sorpresa la vam tenir ahir a casa escoltant relaxadament aquest disc. L'album de debut d'Oriol Solé qui ha format part de diferents bandes. Però amb Cadells ens presenta la seva part més personal. Minimalisme, experimentació i soroll al dormitori de casa. No us ho perdessiu.

La iaia, On és la Màgia (Música Global, 2014): 
Ostres! Pobre gent, semblava que no arribaria mai la màgia. Per fi ja ha sortit el segon disc de La iaia, on semblen haver trobat un estil, que no podrem dir pròpi perquè aquesta gent són inquiets de collons. Hem de dir que Declaració de Principis, del seu anterior album ha marcat el camí d'aquest On és la màgia. Un retorn als vuitanta per la part més comercial, però amb una sofisticació molt guapa. Seria com si a Rac105 punxesin el "Shields" de Grizzly Bear.

Joan Colomo La Fília i la Fóbia  (BCore, 2014):
Ens moríem de ganes de recomanar aquest disc. Estàvem esperant que ens arribés l'edició en vinil però sembla que va amb una mica de retard. De totes maneres, com ja podem gaudir del CD, el volem recomanar. La Fília i la Fòbia és Joan Colomo en estat de gràcia, no sabem que vindrà després però el que tenim fins ara és cada cop millor. Una barreja d'estils, sense complexes però amb unes cançons precises i plenes d'essència. D'alguna cosa que no sabem que és. Potser és simplement geni.

Joana Serrat Dear Great Canyon (El Segell del Primavera, 2014): 
Teníem moltes ganes d'escoltar el resultat final del nou disc de Joana Serrat. Moltes expectatives després del, molt admirat per part nostra,The Relief Sessions de 2011, i després d'una aposta molt seria per part de El Segell. A la primera escolta vam pensar que el disc era boníssim però que no anava més enllà de les expectatives. No era per gust, era per exigència. L'hem anat escoltant aquests dies i el disc va brillant cada cop més. Una perfecció folk-rock, una bellesa clàssica que atrapa i flueix entre el temps i la distància. Americana i Osona. Aquí hi ha talent i feina ben feta.

Univers L’estat natural(Famèlic, 2014): 
Vale, vale, vale... ja ha arribat el primer disc d’Univers. Ja sabeu l’amor que li teníem a l’EP de La Pedregada, del qual considerem que és una de les millors coses que s’han fet fins el moment (coses =el que serien discos). L’estat natural té un so més contundent i directe, sembla que han aconseguit trobar el so que volien i s’ho gaudeixen a tota hòstia, amb ritmes maxacants i guitarres daurades. Però potser han deixat de ser aquells Univers de La Pedregada. Tot i així ens segueix semblant un disc brutal i té pinta que agradarà i arribarà a molta més gent. Així que felicitats per ells i a gaudir-ho nosaltres!

Mar y Montaña (shokdown Records/ la Fonoteca, 2014): 
Aquesta setmana es presentarà Mar y Montaña, un recopilatori que han fet possible la gent de la Fonoteca i Shook Down, amb l’ajuda de Mama Vynila. O sigui, amor perquè si. El disc recull fins a 14 cançons inèdites  de grups ultra-locals. Aquest disc és el nostre somni fet realitat, però no l’hem fet nosaltres i això encara mola més. Un vinil que és el reflexe d’una part important de la música, maneres de fer, persones i moltes més coses que es fan per aquí de manera independent. Oju amb les tres cançons que obren el disc, estan connectades, de no sabem quina manera, tot i ser grups totalment diferents.
El disc es presentarà el proper dissabte 12 d’abrilamb una marató (però de les bones) que començarà a les 17h a la botiga. Aquí teniu més info.

Puente Aéreo Vol.1 (La Fonoteca/café Molar/Ultra-Local Records, 2014):
De la col·laboració de La Fonoteca, Café Molar i Ultra-Local Records ha nascutPuente Aereo Vol.1. Un magnífic Split entre Gúdar i Hazte Lapón limitat a 200 unitats que podreu trobar a la botiga a partir d’aquest dissabte. A la cara A hi trobareu les versions que han fet un de l'altre de Muerte en Bangkok i Carretera Perdida i a la cara B podreu gaudir de les versions originals d’ambdues bandes. És un disc que portem escoltant uns dies sense parar, ens sembla grandiós .Vosaltres mateixos...

Orange Broek, Orange Broek (Auto Editat, 2014): 
Pere Jurado és la persona que s'amaga darrera Orange Broek. un projecte totalment autogestionat amb el que ha pogut publicar el seu primer LP gràcies a Verkami. El vàrem estar escoltant uns dies i ens va agradar molt, diria que més encara. Synth-pop amb classe, amb una producció curradíssima i unes cançons que conecten amb mil coses. És un disc d'aquells d'escoltar sencer, de fet, no podreu parar en ningún tema, l'escoltareu de principi a fi i us encantarà, com a nosaltres. Ballar i escoltar!

Caustic Roll Dave,Aproaching Noise, (Philatelia Records, 2014): 
Ens treiem el barret davant d’aquest discazo. Philatelia Records, des de Tarragona, edita el que, ens sembla entendre, és el segon disc de Caustic Roll Dave, un artista desconegut per nosaltres, fins avui.Approaching Noise ens embruta el blues i el deixa esquelètic. Sorolls i ecos que reboten per les parets robustes d’un bunker brut. Molt guarro tot, però molt cuidat. Una nova onada de blues embrutecido. Escolteuperquè val molt la pena. Està disponible en CD o LP.

Sílvia Pérez Cruz/Raül Fernandez Miró,Granada (Universal, 2014):
No podem passar per alt i deixar de recomanar aquesta joia. No us direm res que no sapigueu ja d'aquest disc, però es que és realment bo. Segurament agraïrem fins l'infinit que en Raül Fernandez portés la veu de la Sílvia Pérez a un territori que potser no haguès arribat sense la seva col·laboració. Aparentment, Granada deixa de banda l'experimentació que, si si, pensem que si, tenia el disc 11 de Novembre. Però la nuesa que presenta Granada és impecable. Minimalisme de dos genis, un concentrat de talent entre versions. Felicitats per ells.Tasteu-lo

Jon Koldo L. SalasLanzando tus zapatos atados a un cable de la luz (MiusicHole Recs, 2013 / CDR Auto-Editat, 2014): 
Una setmana abans de la presentació oficial a la botiga de Lanzando tus zapatos atados a un cable de luz ens avancem a la seva recomanació amb motius i fonaments, ja que vam anar recentement a un concert de Jon Koldo L. Salas i vem flipar bastant. Concert d'agust i de llàgrima. La gravació del disc mima el so del directe. Les cançons us portaran dins una cova fosca i sensible. Grunge despullat que recorda a mítiques bandes com els astruriansMUS o l'actual Iñigo Ugarteburu. Joia nois, joia

Pacosan Space's Confes (Bankrobber-BRABO-Jacquart-Ultra-Local Records, 2014)
Os Meus Shorts II  (Bankrobber-BRABO-Gandula-Ultra-Local Records, 2014)
Aquest passat dimarts 17 de juliol es van presentar les primeres dues referències de Brabo a la Sala Apolo, amb els concerts dePacoSan i Os Meus Shorts. Brabo és un subsegell deBankrobber que aposta per projectes rarunos i dispersos, i nosaltres hem volgut col·laborar juntament amb Gandula i JacquardRecs en el que probablement siguin dues de les propostes més interessants de l'any.
PacoSan presenta un MAXI amb dos temes nous i tres remescles, on segueixen un procés evolutiu des del seu primer EP Combustione. Una psicodèlia experimental d'òrbita pròpia.
Os Meus Shorts "II" .És una cosa, encara no sabem que és, però una cosa plena de coses. Claríssim oi? Doncs si l'escolteu encara us quedareu amb més dubtes. Nico Roig apunta idees en clau de rock experimental, música contemporània i improvitzada. Totes les cançons d'aquest disc podrien ser un futur àlbum. Un calaix de sastre on val la pena remenar i deixar-se portar. Flipareu bastant. I mireu els videos també.

Cosmen Adelaida La Foto Fantasma (EL Genio Equivocado. 2014):
Hem anat escoltant aquest disc de manera progressiva. No ens va semblar un gran disc a la primera escolta, però si una cosa tenim, és temps per escoltar discos, de manera que no ens podiem quedar només amb aquella primera impressió. Amics nostres ens deien que era un gran disc però a nosaltres ens faltava una coherència, un concepte, no sé... Després ens vam adonar que La Foto Fantasma és un puto disc de grandes éxitos. Cada una de les cançons son hits de diferents espècies. Cada tema et transporta a puestus on ja has estat però amb una frescor fantasmal. Gaudir de l'admiració que tenen els Cosmen Adelaidaper tot allò que volen fer. I ens arriba, i collons com arriba.

Vàlius Fam (The Indian Runners, 2014) : 
Amb les ganes que teniem de tenir aquest disc! El típic segon disc difícil d'una banda, doncs els hi ha suat la polla i han fet el que han volgut, en un pim pam, 18 cançons ràpides curtes i espontànies, tal com raja nois. Potser no hi ha tanta concentració de hits com al seu primer disc Escola però no per això deixa de ser un gran disc. Podeu trobar l'edició en CD i en Vinil. Tot molt artesanal.

Desert Envalira EP (Minty Fresh/Buenritmo, 2014):
Aquesta setmana anem de fins i modernets recomanant aquest brillant EP. Després d'un formidable primer 7" Camins on demostraven tenir bon gust de collons, tornen amb un EP que promet ser un dels discos de l'any. A Envalira trobareu una  electrònica enllustrada que llisca pel pop més pulit, un fi engranatge d'elements de gamma alta. La cirera sense pastís, deliciosa pels més pijitos i estimada per la resta. Les coses ben fetes i cuidades siempre es bien

Ball del Cel, Germà Aire (Famèlic, 2014) : 
Després d’una prometedora estrena en caset, editat per Famèlic l’any passat, arriba per fi Ball del Cel impecable disc de debut de Germà Aire. Direm que és un disc pop, però amb una ona expansiva que us deixarà parats. Un disc que requereix atenció, però no fa falta forçar-la, l’album sencer us mantindrà atents de principi a fi. Un disc d’aquells d’escoltar sencer, ple de moments instrumentals, moments dolços i poesia curta. Ens ha deixat amb la boca oberta nois, i amb un alè a perfum

Dotore Variaciones (Sones, 2014) : 
Tercer disc de Dotore en constant estat de gràcia. Nosaltres el vam descobrir amb Los Veranos y los Días, el seu anterior treball, un disc que entra lliscant cap a l’ànima. A Variaciones hi ha un canvi de registre, passa del folk-pop mínim però gegant a una línia de flotació entre el pop i l'electrònica. Amb una sonoritat domèstica que arriba a l’univers i omple cors a punta pala. Es veu que el tiu s’ha fabricat una mena d’orgue amb el que ha paritVariaciones, i ja us diem que li ha quedat un disc perfecte. 

Miquel Serra La Felicitat dels Animals (Foehn, 2014):

Els que us deixeu recomanar discos i veniu a la botiga des dels primers dies, ja sabeu que sóm molt xapes amb elMiquel Serra. Els seus dos discos anteriors han sonat, i segueixen sonant, de manera malaltissa, tant a casa nostra com a la botiga aquesta. Miquel Serra torna amb un disc de marcada influència, sense complexes, perquè la pròpia personalitat el porta a experimentar i a jugar amb melodies vocals, bases percutores i psicodèlia diürna. Amb La felicitat dels animalspots surar i picar de cap a estones iguals. El disc sencer té cims per on corre l’aire, però el millor que pots fer és tirar-te del cim i tancar els ulls mentre l’escoltes.

A més, si compreu el vinil trobareu un cd de regal a l’interior amb un recull de cançons despullades que us la posarà molt dura. La vida.

Neleonard Agosto Mini LP (Elefant Records, 2014):
Aquesta setmana us hem de dir que el disc recomanat pertany a una persona que estimem i coneixem, però més enllà d’això s’ha d’admetre que Agosto és un disc més que recomanable, i que nosaltres el tenim girant a casa sense parar. No trobareu experimentació ni res innovador, les cançons de Neleonard són pop, que parlen d’amor més enllà de les relacions de parella. Un àlbum d’aquells on vas redescobrint a cada escolta, cadascun dels sis temes que formen part del 10”. I això és el que més mola dels discos, això i refugiar-te en ells, per petits que siguin.   

Res Aquestes Nits(Discos Enfermos, 2014):
Aquesta setmana no teníem molt clar si recomanar aquest disc perquè està editat en caset i ens feia com cosa no passar-nos de guais. PeròAquestes Nits de Res l’hem escoltat moltes vegades aquesta setmana i al final hem pensat que ha de ser aquest el disc recomanat de la setmana. Aquesta foscor acústica i aquest punk que hi regalima. Sis cançons plenes de sensacions en la foscor i en la solitud. A nosaltres ens va agradar molt el disc deCrosta, sempre hem dit que era com una banda sonora de dibuixos. A Res hi ha algún membre de Crosta (veu, segur) i també té aquest fons de dibuix animat.

Karen Koltrane Pantas de Interior (Foehn, 2014):
Amb un mini EP de sis cançons Karen Koltrane, projecte musical d'Ángel Valiente, presenta aquesta agradable sorpresa de la temporada. Un disc de debut de pop electrònic i doméstic amb una densitat moderada i condensada. Agradables capes de sons i xiuxiueig que ilumina amb llum tenue un univers propi molt interessant. Potser marca influències d’Animal Collective o fins hi tot la part més experimental de Sonic Youth, ja que el nom del grup ve, precisament d’una cançó d’aqui.

Las Ruinas Toni Bravo(El Genio Equivocado, 2014):
Ja fa temps que Las Ruinas s’han convertit en una de les nostres bandes de capçalera. El seu hedonisme musical portat al pop ens està deixant marca, una marca que s’aprofundeix amb Toni Bravo, cinquè disc de la banda, on tornen a confiar amb El Genio Equivocado per a una primera tirada en CD i més endavant l’edició en vinil que arribarà a principis de 2015. Toni Bravo té tots els elements clàssics de Las Ruinas, guitarres jevits, solos, lletres directes, Barcelona, enyorança i algo de mala llet, però alhora es respira un cert repòs que es manifesta de manera escandalosa amb Paseo Marítimo, de la que pensem és una de les millors cançons del món ara mateix, sin exagerar ni nada. Tasteu!

ULR#04: Aquéllo de donde procede el origen del movimiento / Combray La noche entera EP (Ultra-Local Records, 2014):
Ja està aquí la nova referència del nostre Ultra-Sellu!!!
Es tracta d'un caset compartit entre Combray i Aquéllo de donde procede el inicio del movimiento.
De Combray recuperem el seu primer treball La Noche Entera. Ara ja pensen en cançons noves, però val molt la pena recuperar aquest EP de debut, on podreu escoltar els combrays més inocents i d'estar per casa
De Aquéllo de donde procede el inicio del movimiento hem fet una compilació d'algunes de les cançons penjades al bandcamp. Per nosaltres és un projecte a reivindicar i no voldríem que passes com si res, perdut pels bandcamps i per això fem un caset que anda que no tendrá repercusion. Internet no és el futuro.
La quarta referència d'Ultra-Local Records sortirà  aquest dissabte 13 de desembre. La portada l'ha realitzat, per aquesta ocasió, Paqui Timoneda membre de Combray. Esperem que us agradi tant com a nosaltres.

Los Ganglios Lubricante(Pepe Coca Sello de Calidad/ Gor, 2014):
No podiem acabar l’any sense recomanar un dels discos que més escoltem a casa des de fa temps, però que encara no el teniem disponible a la botiga. Ara que es fan llistes de coses de l’any i tal Los Ganglios han d’estar si o si. Com a grup, pels seus directes i videos o per aquest meravellòsLubricante. Més enllà de la broma i del joc d’estils, Los Ganglios són una de les bandes més compactes i amb les idees més clares que existeixen. Lubricante és una mostra perfecta del que es pot fer quan estimes el que fas i t’esforces per tirar-ho endavant. Agafen el millor de cada casa, el millor de cada temps i ho produeixen inmaculadament.  I a sobre et fan riure durant tot el disc. No és pot demanar més no? Ah si! Una edició brutal.


Black Islands Black Islands (Auto-Produït, 2014):
L’últim disc recomanat de l’any arriba amb el debut de Black Islands! Després d’aquell Moix EP on faltava múscul, i reflectir amb sinceritat la seva música en directe, ens ofereixen un disc potentíssim, hipertens i enorme. No volem deixar passar la oportunitat per reafirmar la idea que son una de les bandes més sinceres i independents del moment, que s’han auto-editat un disc amb un parell i que estan  molt més al marge dels que molts es poden imaginar. Black Islands van al seu puto rotllo, amb una màquina de fer indie-rock de clara influència noventera, que els pot portar molt lluny. Idees clares i ment desperta, bravo pel disc nois!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada