dijous, 30 de gener de 2014

AGENDA NOIS!

Aquest proper divendres a les 19:00h tindrem un showcase de Quimera Records amb els concerts de More i The Raymond Williams Incident.

I dissabte a les 13:00h farem un vermut per presentar "Pan y Música" el nou 7" de Pigmy.



Torna l'escuderia Quimera Records a la botiga! Aquest cop amb dues bandes tan personals com More i The Raymond Williams Incident. Una bona oportunitat per conèixer de primera mà com se les gasten els de can Quimera. 
Aquí us deixem més info dels artístes que tindrem en directe.

MORE
Cantautor i poeta de terres maresmenques. Fill del Masnou i arrelat al sector Ocata aquest artista pluridisciplinar s\'afegeix a la família Quimera amb una obra mestra 1977. Vint cançons, dues cares i sense més títols que els nombres correlatius de cadascun dels temes...dues desenes de pedaços emocionals. Un disc bilingüe on Josep More comparteix en primer pla la seva història més roent. A flor de pell.

THE RAYMOND WILLIAMS INCIDENT
“Vaig començar a tocar quan el meu avi es va trobar una guitarra a un contenidor, una guitarra que encara tinc. Al cap d\'uns mesos vaig començar a tocar a un grup que encara existeix que es diu Babilònia, on vaig fer de guitarra solista. Vaig marxar i vaig muntar, junt amb d\'altre gent, una orquestra d\'estiu que es deia Addaia\'s Band, i vam estar tot l\'estiu tocant per Menorca. Després vaig fer un grup de punk que es deia Idee Fixe però no vam fer gaire res. Vaig gravar un primer \"disc\" jo sol a casa amb un grup imaginari que es va dir Belfast, però no en vaig fer mai res. Alguns amics el tenen i ja està. D\'això deu fer ara uns 8 anys. Després d\'Idee Fixe ja no vaig fer res seriosament fins que fa tres anys vaig començar a tocar per bars de Barcelona, després vaig muntar Lady Gagarin que vam aconseguir ser quarts al concurs Emergenza 2012 però com que els meus companys tenen molta feina i no podem assajar mai vaig decidir gravar unes altres cançons que tenia i fer The Raymond Williams Incident. Pel que fa a The Raymond Williams Incident, m\'ho plantejo com a un projecte on, com que sóc jo sol, puc fer el que vulgui. Començar per un \"disc\" més acústic i amb toc folk i després ja es veurà, algunes cançons noves que ja tinc són més rockeres. És a dir, el projecte surt de cançons que o no quadraven amb l\'altre grup o que vaig fer expressament.

Extret de: http://www.quimerarecords.com/home/


Per aquest dissabte us avancem una de les presentacions que tindrem pel mes de febrer, que serà guapo de collons.

Al tantu que farem un vermutaquen a les 13h per presentar "Pan y Música" el single avançament del proper disc Pigmy "Hamsterdam" (Hurrah! Musica 2014). Darrera de Pigmy trobem a Vicente Maciá "Willy", ex-guitarrista i cantant de Carrots. Aixó vol dir que passarem una bona estona plena de pop, discos, vermut, patetes i olives. 
Veniu que serà maco!



dissabte, 25 de gener de 2014

Una petita tonteria

A vegades penso que els grups que més m’han agradat al llarg de la vida son aquells dels quals m’he comprat tota la seva discografia en CD i en Vinil. Si, en els dos formats. El mateix disc, és de malalt, però se que no soc l’únic… espero. Un d’aquests grups és El Petit de Cal Eril. Des d’aquella primera maqueta “Per que es grillen les patates”, que més tard es va editar en vinil fins “La Figura del Buit”. Les Sargantanes al Sol només es va editar en cd… de moment.

Si a més, es combina la locura dels discos amb la de seguir a l’artista el màxim de concerts possibles, estem davant d’un cas claríssim de: banda de la meva vida. Sé que pot semblar exagerat, perquè les bandes de la vida de cadascú acostumen a ser grups molt bèsties dels que es publiquen milions de llibres amb fotos i tot això. Però a mi m’és igual.

Em va pillar tard ho de montar un grup de música, va ser cap el 2007 quan durant una borratxera bastant bèstia vam decidir amb un amic, el Josep, de fer un grup. Aquell any ens vam fotre pel MySpace (si, abans el my space estava de puta mare) i vem descobrir un munt de bandes que feien unes cançons increïbles. Una d’aquestes bandes era El Petit de Cal Eril, em passava el dia escoltant aquelles cançons que tenien allà penjades, “Tornaràs” , “No, no, no”, “Mel”. Fins que un dia vem decidir anar-los a veure a l’Heliogabal.

Joder, va ser una passada, eren boníssims. Els hi vaig pillar la maqueta i els seguíem del rotllo molt fans per tots els concerts.Una vegada vam tornar d’un concert que van fer al BocaNord, que per cert va sonar increïblement bé, vam arribar pel matí a casa i vam fer una versió tajats de “Mel”. Encara borratxos li vam enviar a en Joan Pons, que pensaria: quins tarats aquests, es veu que li va fer gràcia jejeje.

Mica en mica el Petit s’anava fent gran, i els concerts estaven plens, i la gent es sabia les cançons, i va gravar Les Sargantanes al Sol, i després es va enfonsar amb “Vol I Dol” del que penso que es una puta obra mestra. Pel que sembla es va quedar atrapat en aquell disc, fins que aquest passat 2013 va publicar “La Figura del Buit”, una llonganissa enorme de 17 talls de la que pots anar menjant mica en mica cada dia i no cansa.


Ara, que vingui a tocar en un lloc tan gran i especial com el Casino de l’Aliança del Poblenou ens flipa molt. És com tancar un cercle que ens hem inventat nosaltres, i que no sabem quin sentit té. Al nostre puto rotllo, en plan... part de la culpa que existeixi Ultra-Local Records és per les seves cançons, que vingui a prop de casa a fer un concert especial... doncs... ...e... no sé una olla que ens hem fet amb la Carme. Que serà molt emocionant, vamos.


Estramoni | El Petit De Cal Eril from Tots Sants on Vimeo.


El Petit de Cal Eril estarà en concert el 7 de Febrer de 2014 al Casino de l'Aliança del Poblenou a partir de les 21:00h. Podeu comprar les entrades pel Telentrada, a Bankrobber o a Ultra-local Records.

divendres, 24 de gener de 2014

Jordi Calvet en concert. 24/01/2014

Portem uns dies escoltant "Sota la Pell" primer disc de Jordi Calvet, canta-autor barceloní de gran sensibilitat. El disc ens porta del folk al jazz d'una manera intacte. Podríem assegurar que és un disc molt treballat, en el qual, en Jordi cuida i mima cada un dels detalls que hi trobem. Moltes ganes d'escoltar en directe les seves cançons, la cosa promet i molt.


Jordi Calvet - Tres voltes de bufanda al coll from Jordi Calvet on Vimeo.

Jordi Calvet en concert
A les 19h a Ultra-Local Records, Pujades 113, Poblenou.
Entrada gratuïta.

dilluns, 20 de gener de 2014

menta y agua,historias de la buena vida

Discos de Kirlian acaba d’editar el seu segon llibre. Després d’aquell LK01 “Ilustrando el Underground” de Javier Castro ara ens posen les dents llargues amb una petita joia limitada a 150 còpies “Menta y Agua, Historias de La Buena Vida”. I nosaltres que ens alegrem. Per fi algú es decideix a publicar una biografia amb diferents punts de vista i fet amb carinyu d’una de les bandes més importants de l’indie patrio: La Buena Vida.

El llibre està dedicat a la banda i podreu trobar les vivències de diferents persones a propòsit dels discos, concerts i cançons del grup basc. Nosaltres aprofitem per explicar-vos com els vem conèixer i com encara ens acompanyen  en el nostre cor. Si, en el cor. En aquell cor laberíntic de la portada del Hallelujah! (Siesta, 2001) que ens va enganxar i enamorar des del primer moment.

Recordo que durant aquells anys (principis del 2000) llegia bastantes revistes especialitzades i em passava hores a la Biblioteca de Xavier Benguerel, on tenien una bona col·lecció de cds, escoltant discos. Una tarda vaig agafar el cd d’Hallelujah! De La Buena Vida, un grup del que sentia parlar molt però havia escoltat molt poc. Realment escoltava molt poc indie nacional en aquells moments i vaig agafar el cd amb un cert prejudici. Però recordo molt aquell primer moment, aquella primera escolta. Va ser un plaer enorme. 

M’encanta recordar un disc per aquella primera escolta i amb Hallelujah! Encara guardo el moment. Hostias quina tristesa amb aquella obertura “Los Vientos” , quin disc més fotut, però alhora maco. Coses que et van passant a la vida i van  trobant la seva cançó en aquest disc.



Pocs dies després em vaig comprar el CD a Discos Revolver , li vaig deixar a la Carme i utilitzàvem “Que nos va a pasar” a cinquanta mil recopilatoris pels amics i per nosaltres mateixos. Aquell disc sempre està allà. Jo sóc dels que quan està trist es posa discos tristos, no se si és una mena de masoquisme, o disfrutar de les coses fotudes i tristes. Al final la música ens permet aquestes coses tant macabres. Finalment volem recordar aquell concert que va tenir lloc a l’Auditori del Fórum en una edició (no recordo quina) del PrimaveraSound, d’on vem sortir amb la llagrimeta als ulls desrpés d’un final més que emocionant. I és que quan algo toca la fibra, ho fa amb el cor.

dimecres, 15 de gener de 2014

Vetllades amb la Virgili



Aquest passat dimarts vem estar recomanant coses maques al Cbaret Elèctric amb la Montse Virgili.
Tot amor.